A finals dels anys setanta, la inseminació artificial porcina era una tècnica pràcticament desconeguda a Espanya. La van donar a conèixer uns ramaders, el 1977, després d’un viatge a les instal·lacions de Wall’s Livestock. Al viatge, convidats per Luis de la Viña, van anar-hi Manuel Baranera, Josep Baranera i Josep Puigdollers. Allà van conèixer a Ramón Colillas i Valentí Garrigasit, de l’empresa Lacetania, que s’estaven introduint en la inseminació artificial. Tots es van interessar pel sistema d’inseminació porcina i pels híbrids. Puigdollers i M. Baranera van encetar les negociacions per poder obtenir l’exclusiva de la firma anglesa a l’estat espanyol.

A principis de 1978, la família Baranera i l’empresa Lacetania van realitzar una trobada amb Wall’s Livestock, a l’exclusiu Farmers Club de Londres. A la reunió es va acordar que es crearia una nova companyia, Gepork, i s’iniciarien les col·laboracions.

Després de mesos de negociacions, es va constituir el 1979 l’empresa Servicios Genéticos Porcinos, l’actual Grup Gepork. Josep Baranera, Manuel Baranera, Ramon Colillas, Valentí Garrigasait i Josep Puigdollers van ser els socis fundadors. El contracte amb Wall’s Livestock incloïa la representació en exclusiva del diluent SCK-7 a l’estat espanyol. Més tard, s’incorporarien al projecte el veterinari Agustí Camprodon, com a director tècnic, i Ramón Arza, com a responsable comercial.

La presentació en societat de Gepork es va fer al “Salón Internacional de la Técnica Avícola y Ganadera”. A la fira també es van detectar noves necessitats en l’àmbit de la producció porcina, tant en el subministrament de verros testats per a la inseminació com en el subministrament d’aparells per laboratoris.