Com detectar l’estrès per calor en porcs?

La majoria de les persones associen l’estiu amb vacances i descans, però, per als productors i veterinaris de porcí, pot convertir-se en un veritable problema, ja que les temperatures elevades, especialment quan es produeixen onades de calor, obliga a prestar especial atenció a les condicions ambientals de l’explotació.

Les temperatures elevades repercuteixen negativament en la producció dels porcs

Els porcs són capaços de mantenir una temperatura corporal estable, però en condicions d’excés de calor i humitat, al no ser capaços de suar, són menys tolerants a les temperatures extremes.

Si bé els porcs joves són més sensibles al fred, els porcs de més edat, especialment les truges, són molt sensibles a la calor.

Estrès per calor

Els porcs tenen una temperatura de confort o zona termoneutra que se situa entre els 18 i 25ºC. Per sota d’aquest rang de temperatures, els porcs tindran fred, mentre que si se supera, tindran estrès per calor.

L’estrès per calor es produeix quan l’animal ja no és capaç de regular la seva temperatura interna, produint-se durant les èpoques caloroses.

A part de la temperatura, hi ha altres factors que influeixen en l’aparició de l’estrès per calor:

  • Humitat ambiental: els porcs tendeixen a desenvolupar estrès per calor quan la humitat ambiental és elevada, tot i que la temperatura no sigui tan elevada.
  • Pes corporal: els porcs amb un pes superior als 75 kg són més sensibles a la calor que els porcs més petits.
  • Densitat d’animals
  • Tipus d’allotjament
  • factors genètics
  • Flux d’aire

Quan es produeix l’estrès per calor, es posen en marxa els mecanismes de termoregulació que consisteixen en canvis fisiològics i de comportament per mantenir la temperatura corporal dins de la franja normal, produint:

  • Reducció del consum d’aliment
  • Augment de la freqüència respiratòria
  • Augment del consum d’aigua

Com a conseqüència d’aquesta alteració intestinal, unit a el fet que els porcs redueixen el seu consum d’aliment, la GMD i el IC dels animals es veu afectat negativament, de manera que la inversió en aliment haurà de ser més gran perquè assoleixin el pes adequat per al sacrifici.

D’altra banda, a l’alterar-se la barrera intestinal, els animals estaran molt més exposats a les infeccions per bacteris patògens, ja que les seves defenses es troben compromeses, i es torna més permeable a substàncies nocives com les endotoxines, amb importants repercussions sobre la seva salut.

Tot això condueix a una disminució del rendiment productiu dels animals i a un encariment de la producció.

Com podem mitigar els efectes de l’estrès per calor?

Des del punt de vista nutricional, hi ha una sèrie de mesures que convé implementar perquè els animals puguin suportar les èpoques de calor sense que el seu rendiment es vegi compromès:

1.- DISTRIBUCIÓ DE L’ALIMENT

  • Convé dividir la ració diària en diverses preses al llarg del dia.
  • Assegurar-se que els animals sempre tinguin aigua de beguda fresca i neta a la seva disposició.
  • Pot ser útil administrar un aliment humit en comptes de pinso sec, i en el cas de donar aliment sec, és preferible donar-lo en forma de pellets en comptes de farina.

2.- VALOR NUTRICIONAL

  • Es recomana subministrar un pinso amb menys quantitat de fibra, ja que al fermentar produeix calor.
  • Reduir el nivell de proteïna de baixa digestibilitat i suplementar amb aminoàcids essencials contribuirà a reduir la taxa metabòlica i, per tant, la producció de calor.
  • Si és possible, es pot augmentar el nivell d’energia per compensar la reducció de la ingesta d’aliment, utilitzant més greix i menys midons com a font d’energia.
  • És important assegurar un correcte equilibri electrolític.

3.- SUPLEMENTS NUTRICIONALS

  • El contingut en vitamines, minerals i aminoàcids de forma s’ha d’ajustar a el nivell d’energia de l’aliment.
  • La suplementació amb antioxidants (vitamina E, seleni, vitamina C, polifenols naturals, etc.) ha demostrat ser molt útil per a combatre els radicals lliures associats a l’estrès per calor i a l’elevació de la freqüència respiratòria.
  • Es pot suplementar amb ingredients naturals que estimulen la ingesta d’aliment, i la secreció d’enzims, així com amb compostos amb propietats antiinflamatòries.
  • La suplementació amb betaïna ha demostrat ser útil per les seves propietats osmorreguladores.

 

Article original

Codi Swift (obligatori)