La producció insuficient de calostre i de llet postpart genera problemes en els garrins per mantenir la temperatura corporal (hipotèrmia), hipoglucèmia i augmenta la mortalitat perinatal. A més, provoca major incidència de diarrees neonatals i menors pesos al deslletament o retards en el creixement. Les conseqüències econòmiques, per tant, són evidents.

Descobrim quins són els criteris per al diagnòstic, prevenció i possible tractament per a aquesta síndrome.

CRITERIS PER AL DIAGNÒSTIC

• Mesurar la temperatura rectal de la truja. En principi les truges que tenen un problema de síndrome disgalaxia postpart tindran febre lleugera (no molt alta).
• Avaluar presència d’alteracions en la mamella. Entre aquestes alteracions les més significatives trobem l’edema de mames o mamitis (mames molt dures).
• En la síndrome de disgalaxia postpart el que sempre serà un signe comú és la disminució en la producció de llet.
• Metritis.
• Observació de la camada. Això és probablement el millor criteri per definir el problema. Podem veure garrins amb baixa condició corporal indicatiu d’inanició.

PREVENCIÓ

• Hem de controlar els factors de risc. Les truges han d’estar en una condició corporal idònia. Podem mesurar el gruix de greix dorsal o la condició corporal. La condició corporal adequada està al voltant de 3. I hem d’evitar tant la síndrome de truja grossa com la síndrome de truja magra.
• També s’han de millorar totes les condicions ambientals perquè són factors predisposants molt importants. Traslladar a la truja a la sala de part amb la suficient antelació per disminuir l’estrès. Possibilitar el seu comportament natural de preparar el niu. Mantenir una bona higiene a la sala de part i temperatures entre els 20-22ºC i després passar 15-18ª a partir del dia 10 de lactació.
• Des del punt de vista d’alimentació en la primera setmana s’ha de donar menys aliment i anar augmentant progressivament. El pinso de periparto ha de tenir un major contingut de fibra. I controlar micronutrients com el seleni i la vitamina E. A més, garantir el consum d’aigua, de qualitat i amb cabal adequat.
• El maneig en el part és un factor predisposant. Davant metritis complicada amb un part distòcic, la síndrome de disgalaxia postpart és més probable que es presenti.

TRACTAMENT

La clau és la prevenció. Però una vegada que apareix s’ha de tractar a la truja per evitar la cronicitat. L’ antibioticoteràpia i l’ús d’antiinflamatoris és el que es recomana. També s’ha d’estimular la gana de la truja. I en casos de mamitis o metritis s’ha d’aplicar un antibiòtic d’ampli espectre (betalactàmics). També podem valorar l’ aplicació d’oxitocina per estimular la descàrrega de llet, però cal fer-ho amb moderació perquè es pot generar resistència.